diumenge, 27 de febrer de 2011

Thorakitai hel·lenístics


Hellenistic Thorakitai
Metal Magic (Gladiator), 15mm


El Thorakites (plural Thorakitai) és una novedosa modalitat de soldat desenvolupada pels estats hel·lenístics cap al 200 AC. Es tractava d'un tipus de tropa mòbil però fortament armada, entrenada per a combatre en situacions tàctiques que aconsellaven no operar en formació rígida -com les falanxs. Els Thorakitai solien anar armats de llança llarga, espasa i javelines, i es protegien amb casc, cota de malla i un escut oval anomenat thureos -ambdós elements, copiats dels celtes, igual com van fer els romans.

Hi ha disparitat d'opinions sobre l'origen dels Thorakitai i Thureophoroi (una tropa similar però més lleugerament equipada); alguns els fan aparèixer arran de la necessitat, pels colonitzadors grecs de les terres d'Àsia, de contra-restar les tàctiques de lluita locals, mentre que d'altres ho atribueixen a la creixent influència romana -equiparant-los a legionaris d'imitació. El cert és que en un primer moment no substituïren les falanxs de piques, sinó que només les complementaren, fent-hi tasques de cobertura de flancs, enllaç entre falanxs o "caça de fustigadors" en terreny abrupte.

En tot cas, tenia jo previst utilitzar aquesta unitat allà on fos requerit representar una versió més tardana del meu exèrcit siracusà, per si els havia d'enfrontar amb les temibles legions romanes... Cert que les "llistes d'exèrcit" que solen circular pels nostres ambients no contemplen la utilització de Thorakitai per part d'exèrcits grecs de la Mediterrània Occidental, però sí la de Thureophoroi. Un cop més, aquest batalló (per dir-ho amb la nostra terminologia moderna) ha estat muntat exclusivament amb figures de la desapareguda casa alemanya Metal Magic, que és una de les que més m'agraden per a aquest període.

dimarts, 22 de febrer de 2011

Reials Guàrdies Catalanes


Royal Catalan Guards 1706-1713
(Our Lady of Rosary Inf. Reg. 1713-1714)

Dixon, Blue Moon, Minifigs, Roundway i Black Hat, 15mm


Trobo que aquesta és una de les unitats més espectaculars estèticament de tot l'exèrcit austriacista. Constituït i comanat sencerament per catalans, aquest regiment havia de constituir la infanteria de la guàrdia reial de Carles III d'Aragó; però a la pràctica no es va limitar a tasques de guàrdia de palau, sinó que actuà a primera línia durant tota la guerra, acompanyant les dues ofensives aliades sobre Madrid i participant activament a batalles tan significatives com Almenar i Saragossa (1710). El Juliol de 1713, la majoria de soldats i oficials van rebutjar ser evacuats a Nàpols amb la resta de l'exèrcit imperial, i amb ells la Generalitat constituí el Regiment de Nostra Senyora del Roser, distingint-se per darrera vegada en la defensa de Barcelona de Juliol de 1713 a Setembre de 1714.

Hi ha testimoniatge dels uniformes grocs (seguint la tradició dels Habsburg hispànics) des de la seva constitució com a regiment, si bé el color de les gires sembla haver anat canviant amb el decurs de la guerra: hi ha documentada una partida d'equipament finançada per Anglaterra el 1707, d'on sembla deduir-se que aleshores les gires eren blaves. Més tard haurien adoptat la vistosa divisa roja, que seria heretada pel R.I. Nostra Senyora del Roser.

La composició de la unitat és extremament heterogènia, com podeu comprovar si us fixeu en les fotografies. A l'element de comandament, l'oficial és de Black Hat mentre que abanderat i timbaler són de Dixon. La base amb els soldats en posició de marxa és format exclusivament per figures de Blue Moon, i el tercer element conté dues figures de Minifigs i una de Roundway. Nogensmenys, opino que l'efecte de conjunt de la unitat és molt harmoniós, malgrat les òbvies diferències de mida i estil de les figures.

Un apunt final sobre la bandera del regiment, que ha estat feta per ordinador i impresa sobre paper normal, com m'he acostumat a fer darrerament. Tot i que el seu aspecte és força versemblant, amb les vores flamejants i l'àliga bicèfala imperial, cal dir que és totalment fictícia. No hi ha constància que una bandera així fos mai emprada per aquest regiment. Entre 1706 i 1713, les seves banderes semblen haver estat blanques, amb Nostra Senyora de la Concepció d'una banda i l'escut reial de l'Arxiduc Carles de l'altra, amb el lema llatí "Donec Perficiam" [=Fins que ho aconseguim]. Quan la Generalitat se'n va fer càrrec, el Juliol de 1713, l'hi va assignar noves banderes, que portaven la imatge de Nostra Senyora del Roser i presuposem que devien ser vermelles.

Nota: aquest article és completat i substituït per un altre de posterior (14 de Juliol de 2012).

dissabte, 19 de febrer de 2011

Sense senyal

Després de 26 anys d'emissió ininterrompuda mercès a la iniciativa popular, Televisió de Catalunya ja no es pot veure enlloc del País Valencià des d’ahir dijous, 17 de febrer de 2011, a dos quarts de deu del vespre. Des d'aquesta web ens sumem a l'onada d'indignació desfermada arreu dels Països Catalans per la infame persecució a què Acció Cultural del País Valencià, entitat cívica promotora dels repetidors de TV3 en terres valencianes, és sotmesa pel govern de l'Honorable (?) Sr. Francisco Camps -mal vent se l'endugui.

dimarts, 15 de febrer de 2011

Personatges del segle XVIII (I)


18th Century Characters
Blue Moon i Peter Pig, 15mm


Com podeu veure, les figures que en aquesta ocasió us presento no formen part de cap exèrcit concret; sinó que es tracta de personatges individuals del segle XVIII, majoritàriament civils. Pertanyen a dues sèries paral·leles de dos fabricants diferents, la nord-americana Blue Moon i la britànica Peter Pig, i la veritat és que encara no sé per a què les puc fer servir; però em feia molta gràcia pintar-les, i aquí les teniu.

Les dues figures femenines de cada extrem són de Peter Pig, d'una sèrie dedicada als pirates del Carib. Han estat lleugerament modificades en allò que es refereix al cap, doncs he afegit un barret a ambdues -la de l'esquerra anava amb el cap descobert, i la de la dreta portava el típic mocador pirata. La de l'esquerra ha estat pintada com si fos un oficial d'infanteria de l'exèrcit català de 1713-1714 -i ben aviat sabreu per què, doncs està en relació directa amb un regiment fictici que tot just he acabat de pintar també per aquestes dates...

Pel que fa a les altres tres figures, són d'una excel·lent sèrie recentment estrenada de la casa Blue Moon, també dedicada als pirates del Carib. Són d'una mida lleugerament superior a les altres dues, i presenten un disseny molt detallista i elegant. No cal dir que representen una dama i un cavaller de l'època, i una noia de classe treballadora. L'únic defecte que els puc retreure és la imprecisió que mostra la figura del noble de genolls en avall, de forma que els contorns d'ambdues cames es confonen. No em vaig adonar d'aquest defecte fins un moment molt avançat del procés, i de bon començament vaig optar per no fer-hi res d'especial, confiant que el joc d'il·luminació i ombres jugaria al meu favor -però veig que no ha estat així. Després de donar-hi molts tombs, és possible que al capdavall em decanti per simular el buit entre les cuixes aplicant-hi directament pintura negra; doncs és una veritable llàstima deixar-ho així, en una figura que altrament és ben elegant...

L'experiència m'ha resultat prou gratificant, així que ben aviat en seguiran unes quantes més.