dimarts, 31 de gener de 2012

Una casa retallable

A cut-out house
Susaeta Editores & scratch, 15mm


L'escenografia de resina que es pot trobar al mercat està francament bé, però no és apta per a totes les butxaques. Així que he decidit retornar a la infantesa i tornar a emprar els clàssics retallables de paper; si més no per a determinats elements escenogràfics, com poden ser les cases. En concret, l'editorial Susaeta comercialitzava una sèrie de llibrets d'edificacions retallables de l'Edat Mitjana europea, a escala H0 (1/87) que per les seves característiques podrien fàcilment passar per posteriors: Renaixement, Segle de les Llums i àdhuc per al període napoleònic. Per les seves mides, calculo que podran ser emprades igualment en escenografies de 15mm i de 20mm.

Em cal disposar d'un nombre moderadament important de cases, per a un escenari de skirmish urbà del segle XVIII, així que n'he fet una prova construint 3 edificis de la "ciutat" de Susaeta, seguits d'una quarta edificació quelcom més complexa, de la que us en parlaré més endavant. No m'he limitat pas a retallar i enganxar les peces de paper, sinó que hi he construït una superestructura de cartró ploma, damunt la què hi van enganxades les peces. Això me n'assegurarà major durabilitat i resistència al mal tracte. Com podeu veure per la foto de l'esquerra, les he anades edificant "en cadena", fent cada dia un bocí de cadascuna.

Aquest procediment de treball produeix la sensació "de no acabar mai"; però, a mida que vas avançant i t'acostes al final, aleshores tens el gratificant efecte d'enllestir-les en un marge molt curt de temps. Avui us en presento la primera i més senzilla de les 3 cases. Les fotografies han estat preses amb una càmera de butxaca, amb poca resolució, per la qual cosa no mostren tota la nitidesa que caldria; tot i això, em penso que serveixen prou bé per a donar-vos una idea de la fila que fan aquestes casetes.

Cal fer notar que m'ha calgut rebaixar l'angle de les teulades, doncs les originals en formaven un d'excessivament pronunciat per a una casa mediterrània. Les peces de teulada originals simulaven cobertes medievals de palla, així que les he recobertes amb un paper adhesiu pre-imprès amb textura de teules de terra cuita, que he pogut trobar a eBay. Materials similars conformen el pis de l'interior de la casa i les voreres exteriors. Les parets interiors han estat simplement pintades, sense cap detall. En principi no és esperable que calgui jugar dintre les cases gaire sovint, però per si de cas he deixat solt el conjunt de la teulada, per si hi arriba l'ocasió.

A les fotos hi he afegit una figura de 15mm, per a que s'hi puguin veure les proporcions relatives. Reitero que em sap greu la baixa resolució de les fotos; la propera tongada, la tornaré a fer amb una càmera com cal!

dijous, 19 de gener de 2012

Hússars catalans


Catalan Hussars 1713-1714
Minifigs i Roundway, 15mm


El Juliol de 1713, coincidint amb l'evacuació d'imperials de la Península Ibèrica, la Diputació General (=Generalitat) va organitzar dues companyies d'hússars, majoritàriament integrades al principi per soldats austro-alemanys i hongaresos, per bé que amb oficials catalans. No hi ha certesa sobre el seu enquadrament definitiu: mentre que alguns indicis apunten a que van operar com a companyies independents, d'altres assenyalen que foren formalment assignats al Regiment de Sant Jordi.

D'acord amb els meus interessos lúdics actuals, els he donat la mida d'un regiment complet, amb 3 bases completes (més endavant n'hi hauré d'afegir una quarta, per adaptar-lo al sistema de joc de Beneath the Lily Banners). Les figures de comandament (oficial, porta-estendard i corneta) són de la veterana firma Minifigs, així com els seus cavalls; mentre que els soldats són d'una altra marca que al principi jo no recordava (a TMP m'han aclarit que són de Roundway); cadascun d'ells munta un cavall de marca diferent, d'esquerra a dreta Minifigs, Roundway i Essex.

Els he pintat seguint l'esquema suggerit al llibre del Dr. Hernàndez i Francesc Riart, consistent amb caçadora i pellisse blanques amb vius vermells i cordons negres, pantalons vermells i bótes de cuir natural. El corneta va amb colors invertits, però aquest detall és mera suposició meva. Pel que fa a la bandera, se sap que cada companyia enarborava un estendard diferent, l'un vermell i l'altre blau; no se'n coneixen els detalls.

Davant d'aquesta disjuntiva, i com que la unitat havia estat del·liberadament sobredimensionada, he optat per inventar-me'n també l'estendard, fent-ne un de fictici, similar als dels dragons. És vermell, amb l'escut d'armes complet de la Corona d'Aragó a l'anvers, i les armes de la reina Violant d'Hongria, esposa de Jaume I, al revers --cosa que em va semblar força escaient, pel principi aquell de "si non é vero, almeno é ben trobato..."

dimarts, 17 de gener de 2012

"Divertimento": Spitfire republicà


Spanish Republican Spitfire --just for musing
Revell, escala 1/144


D'acord, d'acord: això és una excentricitat, ho reconec. Però el fet és que fa temps que tenia aquesta maqueta de Spitfire oblidada en un calaix, i un bon dia se'm va acudir de muntar-la i pintar-la... Com que no tinc absolutament res de 2ª Guerra Mundial que hi combini, vaig decidir-me a deixar volar la imaginació i... en va sortir un Spitfire de les Forces Aèries de la República! Així de simple, en tenia ganes i ho he fet.

A l'hora de pintar-lo, vaig descartar els esquemes bicolor verd-grisos britànics, i vaig triar un esquema tricolor inspirat en el de les forces aèries franceses, si bé amb colors més escaients per a un teatre de guerra mediterrani: terra bruna, verd oliva i arena. Les superfícies inferiors han estat pintades amb una mescla de gris pàl·lid i blau cel, a parts iguals.

Les escarapel·les són espanyoles, però amb el cercle central emmascarat per una petita calcomania de color morat de fabricació pròpia. La bandera del timó de cua i les franges roges són pintades, en canvi. Finalment, els numerals es corresponen amb els atorgats als Polikarpov I-16 Mosca. El distintiu d'esquadreta és la calcomania d'un trèvol de 4 fulles, com els utilitzats per l'esquadreta 13 de caça amb base a El Prat de Llobregat.

dimecres, 11 de gener de 2012

Reg. d'Inf. McAuliff, o Ultonia


McAuliff (Ultonia) Inf. Reg. 1705-1715
Minifigs i Roundway, 15mm


És el torn avui d'un altra unitat borbònica de la Guerra de Successió Espanyola, una d'uniforme certament vistós i infrqüent: es tracta del regiment d'infanteria irlandesa conegut com a McAuliff, que el 1718 va ser rebatejat amb el nom que el faria famós: Ultonia. Felip V va tenir 4 regiments irlandesos al seu servei; a part del ja esmentat els altres tres foren Hibernia, Comesford o Vatefort, i Duque de Liria o Berwick.

Tots ells vestien uniformes vermells, a diferència de la infanteria pròpiament espanyola, que anava vestida de blanc. Cada regiment irlandès es distingia dels altres pel color de les gires de la casaca, que eren blaus a l'Ultonia, verds a l'Hibernia, etc. D'acord amb la bibliografia especialitzada que tinc a l'abast, les banderes regimentals duïen l'harpa simbòlica d'Irlanda, centrada damunt un fons del mateix color que les gires.

D'acord amb les tasques d'adaptació dels meus exèrcits al nou reglament Beneath the Lily Banners, pels què estic doblant la mida dels regiments, aquesta nova unitat ja ha estat formada directament com de 18 figures, i cal reconèixer que els regiments d'aquesta mida guanyen estèticament molt respecte als de només 9. Podeu observar que, per exemple, ara sí que ja puc distribuir les figures de forma més homogènia sense perdre la sensació de varietat: totes les figures en primera línia presenten actituds dinàmiques de càrrega o dispar, mentre que reservo la segona línia a poses de marxa.

Tot i que els regiments són ara més grans, he optat per seguir-hi representant només una bandera per regiment (la de batalló), deixant les banderes coroneles per a identificar els generals --com ja us he mostrat en algun article anterior. Pel que fa a les figures mateixes, podeu comprovar que quasi totes són de la veterana casa Minifigs, amb només 3 excepcions: el sergent, un soldat de primera línia i un altre de la segona, que són de Roundway.

dilluns, 9 de gener de 2012

Cavallers medievals (encàrrec)


Medieval Knights (commission)
Essex, Mirliton i (...), 15mm


Aquest grupet de 5 bases de cavallers medievals forma part d'un encàrrec més extens formulat per un amic de Vilafranca. Representa un conjunt de cavallers medievals de la Corona d'Aragó, integrants d'una llista d'exèrcit genèrica que podríem enquadrar grosso modo entre els segles XIII i XIV. Han estat pintats amb la tècnica particular que utilitzo per a les figures de col·lecció pròpia, i muntats en bases d'acord amb el ja clàssic criteri DBM (4 cm de front per 3 de fons).

Les figures de cada base han estat pintades com si fossin un noble concret i la seva mainada o seguici particular. Així, en aquest conjunt de fotografies s'hi pot distingir el cavaller aragonès Gomes de Luna (escut, mitja lluna d'argent sobre fons de gules) i els catalans Bernat de Castellbisbal (castell d'argent sobre fons d'atzur), Guillem de Cervera (cérvol de gules sobre fons d'argent) i Dalmàs de Creixell (semé de besants d'argent sobre atzur); tots ells, esmentats en l'ordre de batalla catalano-occità a Muret. El cinquè grup, amb el senyal d'Aragó als escuts, representaria una companyia d'homes d'armes de la Casa Reial.

La major part de les figures són de la casa Essex (Castellbisbal, Creixell, Cervera i els homes d'armes del rei), amb una petita proporció provenint de Mirliton (Luna) i d'una altra casa que desconec. La major part de figures cavalquen cavalls de la seva mateixa marca, doncs la seva compatibilitat era molt baixa i més valia no fer combinacions arriscades.

Pel que fa al procés de pintura en si, potser us sorprendreu si us dic que tinc la mania de pintar cavall i cavaller ja muntats, no per separat. Primerament pinto cotes de malla i armes; i després deixo el genet en segon terme, per centrar-me a pintar el cavall de dalt a baix. No retorno sobre el cavaller fins haver enllestit la seva muntura, o gairebé. Manies...!